1. Introducció – D’on venim i per què importa
El març de 1989, l’enginyer britànic Tim Berners‑Lee va presentar al CERN el protocol que esdevindria la World Wide Web. En lloc de patentar‑la, la va alliberar perquè tothom pogués compartir coneixement sense fronteres. Aquell gest va encendre la flama d’un Internet obert, descentralitzat i profundament humà que va impulsar avenços científics, culturals i econòmics sense precedents.
“Donem a la humanitat un full en blanc on qualsevol pot escriure.”
— Tim Berners‑Lee, 1993
Al principi dels noranta Internet era un terreny gairebé experimental. Avui, arriba a 5.600 milions de persones i condiciona eleccions, crisis sanitàries i fins i tot guerres. Trenta‑sis anys després, l’ideal d’un espai lliure topa amb tres forces cada cop més agressives:
- Desinformació massiva – contingut fabricat metòdicament per distorsionar processos democràtics, fomentar l’odi o vendre pseudociència.
- Censura i control – règims que apaguen connexions, empresonen periodistes o filtren resultats de recerca; corporacions que exclouen veus crítiques mitjançant algoritmes opaques.
- Monopolis de dades – gegants tecnològics que converteixen l’atenció en negoci i sacrifiquen la veritat per clics, interferint en la nostra intimitat i en els mercats.
En aquest context apareix la figura — sovint estigmatitzada — dels hackers. L’objectiu d’aquesta conferència és capgirar la narrativa: de criminalitzar a reivindicar. Els hackers legítims són hereus de Berners‑Lee: creadors altruistes, artesans del codi i protectors de la llibertat digital que ens ajuden a defensar-nos de la manipulació i mantenen viva la flama del coneixement compartit.
“Un hacker és algú que creu que la informació ha de ser lliure i que la creativitat tecnològica és una forma d’activisme.”
— Gabriella Coleman
2. Què és (i què no és) un hacker
| Mite | Realitat |
|---|---|
| Hacker = lladre informàtic | El lladre és el cracker; el hacker construeix, repara i millora sistemes. |
| Actua sempre sol | Treballa en comunitats col·laboratives distribuïdes globalment. |
| Ho fa per diners | La motivació principal és la curiositat, el repte intel·lectual i el bé comú. |
| Destrueix coses | La missió és optimitzar i protegir tecnologies, no pas malmetre-les. |
El terme hacker va néixer al MIT (dècada de 1960) per descriure gent capaç de “manipular amb enginy” (to hack) qualsevol sistema, ja fos un tren elèctric, una mainframe o un programa. La identitat hacker es basa en tres pilars:
- Curiositat radical: entendre els mecanismes interns d’un sistema fins als últims detalls.
- Creativitat tècnica: portar la tecnologia més enllà del previst, sovint de manera immediata i elegant.
- Ètica de compartir (hands‑on imperative): si pots millorar‑ho, comparteix el què i el com perquè tothom se’n beneficiï.
Resultat: una cultura que celebra l’enginy i la col·laboració per sobre de la propietat i la jerarquia.
3. La filosofia hacker – Arrels, valors i referents
“La creativitat floreix quan el coneixement és lliure.”
— Eric S. Raymond
3.1 Arrels acadèmiques, contraculturals i científiques
El pensament hacker neix de la intersecció entre la recerca acadèmica —clubs d’ordinadors del MIT, Stanford i Berkeley— i els moviments contraculturals dels anys seixanta i setanta que reivindicaven llibertat d’expressió, tecnologia com a eina emancipadora i desobediència creativa.
- MIT (1961‑1969): la cultura del hands‑on i el laboratori TX‑0, on joves com Alan Kotok i Peter Samson reescrivien l’assemblea del PDP‑1 per als primers videojocs.
- Stanford AI Lab (SAIL): Lynn Conway, John McCarthy i l’ideari de la intel·ligència artificial oberta.
- Whole Earth Catalog: Stewart Brand proclama « Access to tools » i posa ordinadors, bicicletes i poesia a la mateixa pàgina — naixença de la contracultura digital.
- Àmbit científic: l’arquitecte d’Internet Vint Cerf defensa protocols oberts (TCP/IP) i col·laboració global.
3.2 Obres canòniques i influència cultural
| Any | Títol | Autor/a | Missatge clau | Llegat |
| 1984 | Hackers: Heroes of the Computer Revolution | Steven Levy | Quatre generacions de hackers des del model ferroviari fins a Apple. | Forja el mite èpic i positiu. |
| 1986 | The Hacker Manifesto | Loyd “The Mentor” Blankenship | « Som els exploradors d’un món que ja existeix. » | Primer manifest públic de la comunitat underground. |
| 1997 | The Cathedral & the Bazaar | Eric S. Raymond | El desenvolupament obert venç la jerarquia; molts ulls troben bugs. | Base teòrica de Linux i GitHub. |
| 1999 | Code and Other Laws of Cyberspace | Lawrence Lessig | « El codi és llei »; cal dissenyar-lo èticament. | Inspiració per les Creative Commons. |
| 2001 | The Hacker Ethic | Pekka Himanen | Nou paradigma laboral: passió, llibertat i comunitat. | Alternativa humanista al capitalisme de vigilància. |
| 2013 | Coding Freedom | Gabriella Coleman | El programari lliure com a acte polític i cultural. | Testimoni etnogràfic del moviment Debian. |
| 2019 | Hacker, Hoaxer, Whistleblower, Spy | Gabriella Coleman | Anatomia d’Anonymous i la seva força moral col·lectiva. | Comprensió acadèmica de l’hacktivisme global. |
3.3 Els set principis de Pekka Himanen
- Passió – treballar pel goig de crear.
- Llibertat – decidir pròpiament temps i objectius.
- Valor social – generació de benefici públic tangible.
- Obertura – transparència de processos i resultats.
- Activitat – aprendre fent; errar forma part de l’èxit.
- Cura – responsabilitat ètica envers els usuaris i la societat.
- Alegria – gaudi i joc com a motor d’innovació.
3.4 Manifestos, codis d’ètica i protocols morals
- “A Declaration of the Independence of Cyberspace” (John Perry Barlow, 1996): proclama Internet com a territori sobirà lliure d’opressió política.
- RFC 1855 Netiquette (1995): guia de bones pràctiques de convivència digital abans de les xarxes socials.
- Crypto Anarchy Manifesto (Timothy C. May, 1992): predicció de monedes digitals, xifrat i mercats sense estats.
- Principis de l’Open Source Security Testing Methodology Manual (OSSTMM): marc ètic per auditories de seguretat.
3.5 Valors clau i impacte contemporani (2020‑2025)
| Valor | Acció concreta | Impacte mesurable |
| Transparència | Codi obert a vot electrònic | Helios i Civitas auditen +120 eleccions universitàries a Europa i Amèrica. |
| Descentralització | Fediverse (Mastodon, PeerTube) | +14 M usuaris nous després d’abandonar X/Twitter (dades 2025). |
| Meritocràcia | Governance models en projectes OSS | 30 % de noves « maintainers » són dones o no‑binàries (GitHub 2024). |
| Compartició | Open‑Data climàtic i sanitari | +3.500 estudis independents gràcies a repositoris públics (UN 2024). |
| Sobirania tecnològica | Hardware obert (RISC‑V) | Xips de codi obert a 200 mòbils low‑cost llançats el 2025. |
“Compartir no és perdre; és multiplicar.”
— Free Culture, Lawrence Lessig
4. L’amenaça de les fake news
Plataformes que valoren la viralitat per sobre de la veracitat han creat la tempesta perfecta. Estudis de l’MIT (2024) demostren que una notícia falsa viatja sis cops més de pressa i arriba a un públic un 70 % més ampli que una certa. Factors amplificadors:
- IA generativa (deepfakes) capaç de produir vídeos hiperrealistes del no‑res.
- Granges de bots coordinades per actors estatals o empreses d’astroturfing.
- Erosió dels mitjans locals: menys periodistes significa menys verificació professional.
- Economia d’influencers: monetització de polèmiques i conspiracions.
La conseqüència és una població infoxificada i vulnerable. Només la formació crítica i els mecanismes col·laboratius poden revertir aquesta deriva.
5. Com la comunitat hacker combat la desinformació
Els hackers utilitzen habilitats tècniques i valors col·laboratius per reconduir l’ecosistema informatiu. Exemples destacats:
- Anàlisi forense digital – projectes com Bellingcat i Forensic Architecture utilitzen scripts de codi obert per geolocalitzar vídeos, creuar metadades i destapar propaganda.
- Plataformes de verificació col·lectiva – extensions com Faktoria (Catalunya), InVid‑WeVerify (UE) i CheckFirst permeten validar imatges amb un clic.
- Xifrat i anonimat – la xarxa Tor i apps com Signal faciliten la comunicació segura entre periodistes i fonts, protegint‑los davant repressió.
- Tallers i comunitats (CryptoParty, OSINT Curious) – formació massiva en seguretat bàsica, verificació, OSINT i pensament crític.
- Bots antidesinformació – en xarxes com Telegram, bots de codi lliure etiqueten contingut dubtós i enllacen fonts verificades.
5.1 Cas d’estudi: la Primavera Àrab (2010‑2012)
Quan Egipte va apagar Internet el gener de 2011, col·lectius com Telecomix, l’hacktivista Slim Amamou i milers de voluntaris van:
- Oferir punts dial‑up i servidors proxy distribuïts a França, Suècia i els EUA per mantenir la connexió.
- Llançar Speak‑2‑Tweet (Google + Twitter): trucaves a un número internacional, deixaves un missatge de veu i aquest es publicava automàticament amb l’etiqueta #Egypt.
- Crear mirrors de webs de notícies bloquejades i traduir manuals d’encriptació al àrab i al francès en qüestió d’hores.
Aquesta infraestructura improvisada va mantenir viva la veu de les protestes, va documentar violacions de drets humans i va inspirar altres moviments com #15M a l’Estat espanyol i Occupy Wall Street als EUA.
6. Hackers al servei del bé comú
- COVID‑19 – la plataforma distribuïda Folding@home va superar el supercomputador Summit en potència per simular proteïnes del SARS‑CoV‑2, accelerant el disseny de vaccins.
- Terratrèmol d’Haïti (2010) – el projecte Crisis Mapping i el programari lliure Ushahidi van crear en 72 hores el primer mapa digital col·laboratiu del país, guia indispensable per a ONG i equips de rescat.
- Dissidència a Hong Kong i Ucraïna – desenvolupament de VPN gratuïtes, blacklists de programari espia Pegasus i guies d’opsec compartides per Telegram han salvat vides i preservat testimonis.
- Resposta a ransomware (2021‑2025) – la iniciativa No More Ransom (Europol + hackers voluntaris) ha publicat claus de desxifrat gratuïtes que han estalviat més de 1.500 M $ a víctimes de segrest digital.
- Accés obert i Aaron Swartz (2008‑2013) – coautor de l’estàndard RSS i cofundador de Reddit, Swartz va descarregar milions d’articles acadèmics de JSTOR amb l’objectiu d’alliberar el coneixement científic. El procés judicial que va patir i la seva tràgica mort van esperonar el moviment #OpenAccess arreu del món i van donar lloc a la proposta de la Llei Aaron al Congrés dels EUA.
- Ecologia digital – col·lectius com Open Climate Fix empren IA i dades obertes per optimitzar la generació solar i reduir emissions.
En tots aquests casos, la motivació no és el lucre, sinó la protecció del bé comú, la transparència i l’empoderament ciutadà.
7. Conclusions i crida a l’acció
Els hackers no són ombres que furten dades, sinó llanternes que il·luminen esquerdes, mostren com millorar-les i fan la tecnologia més democràtica. Per transformar la percepció pública cal:
- Educació transversal – incorporar la cultura hacker en escoles i universitats com a model de creativitat ètica i pensament crític.
- Participació activa – empreses i institucions poden contribuir a projectes de codi obert, publicar dades obertes i retribuir bug bounty honestos.
- Rigor informatiu – ciutadans i mitjans han de verificar fonts, consultar experts i evitar la difusió impulsiva.
- Pressió política – exigir lleis que protegeixin el xifrat fort, la neutralitat de la xarxa i els informants (whistleblowers).
- Diversitat i inclusió – fomentar que dones, persones racialitzades i col·lectius infrarepresentats trobin espai i reconeixement dins l’escena hacker.
Si adoptem aquests principis, honorarem l’herència de Tim Berners‑Lee i mantindrem Internet com un espai de llibertat, veritat i progrés compartit que beneficiï totes les persones, avui i demà.
